Aquest text el vaig escriure fa més de dos anys, després de la primera visita amb una excel-lent metgessa i millor persona. La Germeine va morir el mes passat. Avui, per casualitat, he revisat unes carpetes d'esborranys i m'he trobat aquest post que vaig escriure després de la primera trobada amb ella. Una trobada que em va impactar i que vaig intentar deixar reflectit amb paraules, difícil sovint.
Avui faig públic el meu agraïment a aquesta dona que emanava senzillament Amor.
"Gràcies Germaine.
No deixo de pensar en la nostra conversa, en la teva
proximitat i en les teves paraules senzilles i plenes de
significat. Gràcies perquè he sentit que m'entenies,
entenies la meva desesperació des d'un
altre àmbit, més llunyà i més profund, més desconegut i més immens, sento que has captar les ferides de la meva ànima.
Gràcies Germain per mirar-me amb un somriure d'aproximació i de respecte en aquests moments en els que em sento tan petita i desorientada.
Gràcies pels teus savis exemples.
Transmets el que ets i ets com interrelaciones amb el món; i tu ets
“pau” i “senzillesa” en el més pur i estricte sentit. Gràcies per mostrar-m'ho i gràcies per captar el desesper que tinc per recuperar la meva essència, la meva ànima."
Gràcies per tot Germaine.
