Una d'aquestes nits en que tens la gran sort de que l'informàtica t'apropa als amics, vaig estar una bona estona comunicant-me amb un amic, amb un bon amic. Gràcies a ell estic posant en marxa tot un circuït nou de missatges interns, amb un altre llenguatge, el del pensament positiu.
De vegades ho havia intentat, però sovint tendeixes ràpidament a veure el difícil què és, el que no pots aconseguir, el que no ha sortit bé o al que no arribes. Doncs bé, al parlar en positiu i rebre respostes en positiu, va ser com un joc de concentració, perquè la ment sovint no vol esforçar-se i fa el que tu l'has acostumat
Va ser divertit buscar antònims i reestructurar les frases. Era com mimar els pensaments i pintar-los de colors macos, no conformar-se amb línies mal traçades i en blanc i negre.
Al final de la conversa jo ja no estava tant trista, no em sentia tant sola i creia fins i tot que potser ho puc aconseguir. Que traduint a positiu és: "Al final de la conversa era una mica més feliç, em sentia acompanyada, i fins i tot segura de que m'ensortiré".
Què fàcil és i que bé sona. Ara el que ho ha d'escoltar és el meu cor i transmetre-ho la meva pell. I mira per on..., ja s'han posat en marxa.
Gràcies per fer el difícil - fàcil, el repte - meta, lo llunyà - proper i de la valentia - un joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada